Entrevista a Toni Aguilar, metge, terapeuta i formador de terapeutes. Fundador de Cercle Gestalt.

Toni Aguilar, un home madur que conserva intacte la seva sorpresa infantil i un humor càlid i irreverent, és fundador de Cercle Gestalt i d’altres centres dedicats a la teràpia a la península i més enllà. És també meditador empedreït, terapeuta amb solera i formador de formadors cuit al foc xamànic de figures llegendàries com Guillermo Borja. En els seus principis, el jove Toni que destacava precoçment en l’esport d’elit i clavava els colzes per convertir-se en metge, va decidir deixar-se portar per una inquietud profunda -semblant a la bogeria- i donar el salt a la Gestalt de la mà de Claudio Naranjo . Va ser el gran psiquiatre xilè qui li va mostrar algunes portes. «Mira, aquí hi ha una porta,» li deia. I obrint portes, Toni va créixer, encara que va seguir sent nen.

Quan arriba al cafè on espero per fer-li aquesta entrevista, recolza la seva llauna de Coca-cola Zero a la taula que resplendeix sota el sol, col·loca la seva motxilla a la cadira buida i s’asseu davant meu, com aquell Toni adolescent. Tot just han passat uns segons i ja l’aire s’ordena, es buida. Amb la seva mirada es desplega una atmosfera de confiança. Toni genera una bombolla d’intimitat, un camp aliè a tot el que no sigui aquí i ara. Llavors li proposo que convidem als nostres estudiants a entrar a la bombolla. I tret:

«Què és ser terapeuta?», Li interrogo mentre l’aire segueix buidant al seu voltant.

«Ser terapeuta no és un paper, és ser persona«, aclareix Toni. I després segueix «el que es troba a si mateix, es converteix en terapeuta. Irradia consciència i benestar al seu voltant. Nosaltres formem a cercadors, a persones inquietes que es busquen, que no s’entenen o no saben el que els passa, fins que es troben «.

«I com és el procés formatiu d’un terapeuta Gestalt?», Pregunto.

«Hi ha màgia en el procés i molta feina dur, no és fàcil«. Toni tira el cap enrere i em clava una mirada seriosa. Tot d’una, sembla cansat. «És el camí de l’Ànima … de vegades el motor és curar-se a un mateix, de vegades es comença per voler guarir a un altre o curar una part de la història familiar. Solen ser raons de l’Ego les que porten a la destinació de l’Ànima. I és, pràcticament, una guerra entre l’Ego i l’Ànima, fins que es converteix en una dansa. Al final, la persona aconsegueix cavalcar al seu propi drac, com en el mite de l’heroi«.

«Com funciona exactament?», Insisteixo, «què pot esperar una persona que entri a formar-se al Cercle Gestalt?».

«La consciència individual és com un cercle que irradia ones al seu voltant. Durant la formació es dóna un procés de deconstrucció dels sistemes de creences. Després, la persona es reconstrueix a partir de la seva pròpia experiència. En aquest sentit, el que oferim és un laboratori experiencial perquè et reconstruyas. El procés terapèutic és com remuntar el corrent per tornar a casa, tornar al propi cor, a un lloc on hi ha pau i intimitat. On és possible contactar amb la tendresa, la compassió i la vulnerabilitat«.

«¿I quin és el punt clau, el gir pel qual la persona passa a dominar al seu propi drac ?, o com deies abans, on comença la dansa i acaba la guerra?».

«A partir de l’autoconeixement i l’acceptació del que s’és, un canvia. Perquè amplies la teva consciència, no tant a causa de la teva desig o al teu voluntat«. Toni és contundent en aquest punt. Després segueix, «hi ha un abans i un després, això sí. La Gestalt et proveeix amb ensenyaments que tenen a veure amb aprendre a viure. Quan has netejat els canals perceptius, per veure millor el de fora i el de dins, pots entrar en contacte amb l’amplitud de la consciència. I com diu Claudio Naranjo, què és la consciència sinó Déu?«, Deixa anar una riallada expansiva i finalitza»llavors pots saber-te Déu … o millor, dissoldre’t en un mar de consciència«.

A hores d’ara vaig buscant el final. Li queden segons al nostre aquí i ara.

 «Quin valor té l’estudi a la vostra escola?», Llanço la meva pregunta amb intenció de tancar el cercle.

«A l’hora d’abordar els teus estudis com a terapeuta has de tenir en compte el caràcter, perquè si ets una persona molt mental necessites ficar-te amb el cos, i si ets molt emocional l’ordenar les idees et vindrà bé. Cada perfil tindrà un recorregut diferent. En qualsevol cas, com a psicoterapeuta és important saber estudiar … i saber pensar«.

Em quedo pensant en les portes que em va mostrar Toni Aguilar durant el meu procés formatiu … ¿potser fossin les mateixes que li va ensenyar a ell Claudio Naranjo ?. O potser fossin unes altres. Potser hi ha infinites portes, tantes com cercadors. I potser aquí segueixin, totes les portes. Esperant a ser obertes.

Per Faustina Hanglin

EIVISSA 11 de juny de 2018.